Sabeu, en el meu cas, m’he trobat còmode escrivint tant de nit, cap al tard, quan tothom a casa ja dormia, o bé pel matí, ben d’hora, quan encara ningú dels de casa s’havia despertat. Escriure pel matí, fer el primer cafè amb llet abans d’encetar una nova jornada, preparar l’esmorzar per tots,… són aquelles rutines que et fan guanyar temps al dia. A èpoques m’he sentit més inspirat i amb moltes ganes d’escriure, i en d’altres, m’he estimat més prendre-m’ho amb més calma, o simplement, deixar-ho aparcat. El teletreball, no ho negaré, també ha ajudat a poder dedicar-hi unes hores que, d’altra banda, m’haguessin costat més de treure. Mai no m’he sentit amb l’obligació d’haver d’escriure; potser per això, mai tampoc no m’he compromès en haver-lo de tenir enllestit en cap data concreta.
El que sí recomanaria a qui m’ho demanés, seria el de poder exercitar la ment ja de bon matí. Fer piscines abans d’anar a treballar, i poder entrar quinze minuts a la sauna seca, em resulten tremendament productius per a la resta del dia. M’ajuda molt a fer-me un esquema mental. Repasso temes pendents i m’ajuda, estratègicament parlant, a definir-ne o a posicionar-me en els nous temes o projectes que vindran. Són només quinze minuts, però altrament ben necessaris, almenys per a mi, sobretot a l’hivern.
