(…) El prefecte de la gendarmeria italiana, Domenico Peruzzi, tenia molt d’interès a tornar a entrevistar-se amb mi. Ja m’ho havia deixat molt clar el primer cop que vam tenir ocasió de coincidir. “Espero tornar-lo a veure ben aviat, professor Vincent Lambert”, em va dir quan m’acomiadava d’ell. El primer cop que el vaig conèixer, va ser durant l’interrogatori que em va fer, després de trobar aquella nota manuscrita amb el meu nom a dins d’una de les butxaques de l’abric del cadàver i que semblava com si m’incriminés directement. Ara però, el seu interès era ben diferent. El missatge que m’havia enviat, una hora abans, suggeria que ens retrobéssim a la Basílica di Santa Croce, davant de la plaça que porta el mateix nom, a la capella Peruzzi. Vaig deduir, a primer cop d’ull, que es podria tractar de la capella familiar dels seus avantpassats. Encara mancaven uns cinc minuts per a l’hora que m’havia convocat, que ja feia cua a l’entrada de la Basíl·lica darrera d’un grup de turistes (…).
