(…) El petit però sempre pràctic i còmode loft que acostumava a llogar ubicat al darrer pis del número quinze de la cèntrica Via del Corso, per aquelles tres nits que pensava passar a Florència, tenia unes vistes privilegiades. Com si la pogués arribar a tocar, davant meu, s’erigia, amb tota la majestuositat i esplendorositat que hom pot arribar a imaginar, la catedral de Santa Maria del Fiore, símbol de riquesa i de poder de la capital de la regió de la Toscana durant els segles XIII i XIV, i declarada Patrimoni de la Humanitat a principis dels vuitanta. L’endemà al matí, em desplaçaria a Roma. Acabava d’adquirir els bitllets per al tren Italo amb sortida prevista de Santa Maria Novella a les nou i tres minuts del matí. Era d’esperar que, una hora i mitja més tard, ja pogués ser a Roma Termini. (…).
