(…) Florència es despertava, un dia més, i ja en feria tres, que l’espessa boira era present en bona part de la ciutat, dotant-la d’una aurèola mística i enigmàtica, intrincada i sibil·lina al mateix temps. Com en els altres dos dies passats, la boira s’esvaïa a mig matí, deixant entreveure com, en la penombra, s’intuïen els dibuixos de les siluetes mig difuminades del Ponte Vecchio, la Piazza della Signoria i el Palazzo Vecchio, la Galleria degli Uffizi i fins i tot Santa Maria del Fiore. Aquell matí, però, la boira amagava i engollia una silueta diferent, inexistent en els dies precedents. A mesura que la boira s’anava esvaint, doncs, resseguint-ne la llera del riu Arno, aquesta anava descobrint un cos inert i brutalment esquarterat, penjat de l’arc central del Ponte Vecchio (…).
