(…) El circuit tancat de televisió de la Galleria degli Uffizi corroborava el que, instants abans, havia afirmat el jove i inexpert vigilant de seguretat Valentino Paolucci, que s’estrenava fent guàrdia al torn de nit. Les pintures de “Baco” de Miguel Ángel Merisi, més conegut com a Caravaggio i de “La Venus de Urbino” de Tiziano, havien estat sostretes com per art de màgia, i sense que ningú no se n’hagués adonat absolutament de res. Cap alarma a cap de les sales on hi havia hagut les pintures, s’havia disparat. Les parets que fins aleshores n’allotjaven les obres, ara despullades, n’evidenciaven l’expoli. Malauradament, aquestes no serien les úniques sorpreses que es trobarien els vigilants del museu d’aquell torn de nit. Poc es podia imaginar Valentino Paolucci, quan va accedir de bon grat, a canviar-li el seu torn de guàrdia a un company seu, per a poder preparar-ne els seus exàmens finals, que, aquella no seria una nit tranquil·la i avorrida, com tantes d’altres, precisament (…).
