Bé, indicar-vos “On escric,…” és molt senzill. A la meva masia de la foto, a Viladrau. Allí hi trobo els moments de silenci, envoltat de natura, i en un ambient ben diferent al meu de treball del dia a dia. Poder apropiar-me dels meus moments i aprofitar-los, sempre que puc i sempre que em són possibles, em fa sentir molt satisfet. De vegades en són un parell de pàgines i d’altres en són només caracteritzacions de personatges,… però sempre procuro treure’n quelcom de profit. D’altres cops, meditar i pensar el què i el com, ja és prou profitós. Quan marxo de viatge, em costa seguir el fil de la història. Aleshores, aprofito per a fer molta fotografia, i per a prendre notes d’idees o d’indrets al meu bloc d’espiral, susceptibles que els pugui fer servir a futur.
El Perquè,… doncs perquè em venia molt de gust. L’arbre ja l’he plantat; bé, de fet, uns quants,… i de fills en tinc dos. O sigui que, faltava el llibre. A banda d’això, penso que tot el què he anat descobrint submergint-me en la història dels Còdex, m’ha engrescat a poder donar forma a nous projectes. Ara mateix, em trobo immers en escriure la història del Còdex Vaticanvs,… però ja n’estic pensant de nous…
