Nota de l’autor

    No recordo exactament, com va ser que va caure, a les meves mans, un article de premsa sobre el Còdex Sinaiticus. Sí que ho recordo, no obstant, que va ser durant les primeres setmanes de la pandèmia, provocada pel virus de la Covid-19, amb el conseqüent confinament dictat per les autoritats del país. Aquells primers dies, en els que ens vam veure obligats a quedar-nos a casa, i a organitzar-nos, com bonament podíem, tractant com si el dia a dia, dins de l’anormalitat palesa, fos el més normal possible, varen ser dies especialment complicats. A partir d’aquí, vaig ensopegar amb la motivació necessària començant a tibar, primer d’un fil, i després d’un altre i un altre, que m’ha dut fins a aquesta meva primera novel·la; la que teniu entre les mans, i que espero que us hagi fet passar una o unes bones estones.

    Tot el que he anat coneixent i descobrint al voltant del Còdex Sinaiticus, mitjançant la documentació bibliogràfica, m’ha engrescat per a escriure una segona novel·la. Sense visos que aquesta segona hagi de suposar-ne una continuació de la primera, sí que les portes que han quedat obertes en aquesta primera novel·la, es tancaran en la segona. El com, i el quan, em temo que l’haureu d’esbrinar vosaltres mateixos. Només serà qüestió de temps.

    En aquesta novel·la, i, en general, en tots els meus escrits, combino la realitat amb la ficció. Sí, és cert que existeix el Còdex Sinaiticus, com també és cert que va ser digitalitzat a Londres per un grup d’investigadors, per tal que, a través d’internet, se’n pogués fer arribar el seu contingut a tothom: historiadors, acadèmics, estudiants,… o qui fos que en pogués manifestar un interès, per tal que tothom en tingués un lliure accés.

    Molts dels indrets que es descriuen en aquesta novel·la, són llocs on hi he estat. M’agrada molt la descripció detallista i minuciosa; almenys ho procuro i ho intento. Penso que així és més fàcil a poder-vos traslladar “in situ”, allà on succeeix l’acció. A mesura que el meu Còdex Sinaiticus anava agafant cos i que s’anaven succeint, una rera l’altra, totes les pàgines que anava escrivint, m’empoderava el fet de pensar que un dels motors que em motivava per a seguir amb la novel·la, era la comesa d’investigació i recopilació de dades per a fer que aquesta novel·la, fos mínimament creïble. Puc dir que he gaudit molt portant a terme aquestes tasques, que, d’altra banda, són absolutament imprescindibles en qualsevol obra de qualsevol novel·lista. M’ha portat el meu temps escriure el Còdex Sinaiticus. Està clar que, durant la pandèmia, és quan vaig poder-ne fer l’esquelet i el croquis del que acabaria esdevenint, així com la paginació dels diferents capítols i també els esquemes que en conformaven part.

    El Còdex ha viatjat força. He trobat temps i dedicació per escriure’l a Vic, a Altafulla, a Santanyi, una petita i bonica població del sud-est de l’illa de Mallorca, i a Viladrau, on l’he donat per acabat, a la meva masia; on s´hi respira pau, i si hi pares prouta atenció, s’hi escolta el silenci, fins i tot. Al costat d’una llar de foc encesa, ben proveïda de llenya, hi he trobat el millor escalf possible per a traslladar al paper, les idees que m’anaven sobrevenint. No negaré l’evidència que, després de tenir un altre capítol endegat, una copeta de vi, a la vora del foc, tot parant atenció a com espetagaven els troncs secs i en voleiaven petites guspires, al seu voltant, no se’m posava pas malament, tot rellegint-lo un i altre cop.

    Ben mirat, voldria tenir també un agraïment per a totes aquelles persones que, de forma directa o indirecta, m’han servit, en algun moment, de font d’inspiració; ja sigui per a perfilar-ne alguns petits detalls dels personatges, o bé per a suscitar-ne’n de nous, simplement. Moltes, i moltes gràcies, a tots i a totes.

    I a tu Mònica, agrair-te que m’hagis fet sentir a Viladrau com a casa meva. Aquí, a la masia, hi he trobat la pau i l’entorn necessaris per acabar el meu Còdex. A Viladrau també hi he conegut l’Andreu i la Blanca, a qui també els vull agrair el seu temps, la dedicació i el seu bon saber fer, per a la creació i el disseny del meu lloc web www.kilianrabinad.com

    A tots vosaltres, familiars, professors universitaris, i amics, us agraeixo de tot cor que hagueu trobat un moment del vostre temps per a poder revisar-vos el text i donar-me’n la vostra sincera opinió. Saber escoltar-vos per a poder fer-ne les correccions necessàries, i que així, aquest text, pugui ser millor, és un exercici del tot indefugible.

    Finalment, el més sincer i profund agraïment per a tots vosaltres: els qui avui teniu el Còdex Sinaiticus a les vostres mans, i l’heu acabat de llegir. Gràcies per dedicar uns petits dels vostres moments per a endinsar-vos en aquesta història, i que aquesta us hagi ben acompanyat allà on l’haureu volguda portar. Moltes gràcies pel vostre afecte, i la vostra confiança en escollir aquest títol d’entre els nombrosos que omplen els prestatges de les llibreries. Gràcies de tot cor.

    El darrer agraïment me’l reservo per al Còdex Sinaiticus. Des del primer moment, vaig percebre com que hi hauria una connexió i que m’avivaria el fet d’escarvar per a saber-ne més i descobrir-ne més. I així ha estat. No tinc comptabilitzades totes les hores que hi he dedicat, però, almenys per a mi, sí que puc dir que totes, absolutament totes, han estat ben emprades i aprofitades. N’he après, i molt.

    En breu, tinc intenció d’emprendre un altre viatge, d’on espero tornar-ne amb les maletes ben plenes d’allò que estic cercant. Aquest em portarà, irremediablement, cap a la ciutat bressol del renaixement, a Florència i més tard, cap a Ciutat del Vaticà, el que és el país més petit del món. Allí, tinc intenció de prendre les primeres anotacions i d’escriure els primers esboços del Còdex Vaticanus.

    Ara toca que us demani: m’hi voldreu acompanyar?